El Punt Avui - Notícia: “Sí que es Pot no té resoltes totes les preguntes”

1 de 4

http://www.elpuntavui.cat/article/884278-lsi-que-es-pot-no-te-resoltes-...

Lluís Rabell, fotografiat aquesta setmana al barri Gòtic

La fórmula que va portar Ada Colau a l'alcaldia de Barcelona ha
tingut una traducció al 27-S amb la creació de la coalició Catalunya
Sí que es Pot. L'activista veïnal de Barcelona Lluís Rabell n'és el cap
de llista.

No hauria de sobtar tant. Un moviment veïnal té una activitat
altament política, que es desenvolupa en un registre diferent del de
les institucions i del de la representació partidista. La FAVB ha
estat present en tots els compromisos polítics de país i de ciutat.
Una política més transversal, en un àmbit ciutadà i abraçant una
pluralitat de sensibilitats que caracteritza el moviment veïnal. El
salt a la política té a veure amb l'excepcionalitat política i també
amb el fet que s'estan produint noves configuracions, especialment
en les forces progressistes i d'esquerres. Això ha fet que un nombre
important d'activistes veïnals no només siguin cridats a intervenir,
sinó que d'una manera natural arribin a la conclusió que allò que
han defensat en l'àmbit social requereix compromisos en l'àmbit
polític i institucional.

Dóna una certa cultura. Això és una realitat del món veïnal.
L'experiència demostra que la base social de les esquerres és prou
àmplia per nodrir diverses estratègies d'emancipació. Només quan

09/08/2015 03:07

El Punt Avui - Notícia: “Sí que es Pot no té resoltes totes les preguntes”

2 de 4

http://www.elpuntavui.cat/article/884278-lsi-que-es-pot-no-te-resoltes-...

hi ha una acció
al voltant d'objectius compartits són possibles els canvis. La
diversitat és una riquesa
si mantens el diàleg.

No, perquè la dinàmica és molt oberta. Hi ha un necessari encaix en
una proposta com Catalunya Sí que es Pot, amb partits com ICV,
Equo, EUiA i Podem. És un experiment en construcció i no totes les
preguntes estan resoltes. Jo crec que haurem de fer com els
zapatistes: caminar preguntant. Tot dependrà de la capacitat que
tingui aquesta proposta per teixir una relació viva amb els sectors
socials que pretén representar. La nostra ambició és configurar un
espai polític que no només reculli els votants tradicionals de les
forces que l'integrem, sinó també aquells que s'han sentit exclosos
de la política. El ciutadà ha de reprendre la paraula.

El plantejament continua sent obert. Procés Constituent ha deixat
la seva empremta en nosaltres. El manifest fundacional és una
redacció d'ells. Els tempos han estat diferents i la complexitat de la
cita electoral ha dificultat que arribessin a un consens intern. Però
les portes estan obertes.

Perquè són unes eleccions que han d'encetar un procés
d'apoderament de la ciutadania, en què s'abordin propostes sobre
un nou model de país, la regeneració democràtica i que faci
possible fer efectiu el dret a decidir. Aquí hi ha una equivocació,
sobretot per part d'ERC, que s'ha deixat arrossegar per CDC: no
crec que molta part de la societat catalana i de l'arc parlamentari ho
vegin com ells volen. No hi pot haver plebiscit sense unes regles
consensuades i que permetin llegir-ho d'aquesta manera. Ni ells
mateixos es posen d'acord en si el resultat s'ha de llegir en vots o en
escons. Difícilment es pot substituir un referèndum per unes
eleccions parlamentàries, sobretot amb la llei electoral que tenim.
Com es pot acceptar que el vot a l'àrea metropolitana de Barcelona
valgui la meitat que un de Lleida per decidir una cosa tan
transcendent?

Si no s'ha obtingut el referèndum, vol dir que s'ha de continuar
lluitant per obtenir-lo. Un resultat obtingut d'una manera tan poc
consensuada i dubtosament democràtica no serà llegit arreu com
un plebiscit ni tindrà el suport social per tirar endavant, si és que
arriben a guanyar. És un error donar per amortitzat el referèndum i
el dret a decidir, que és un dret reclamat majoritàriament per la
societat. Naturalment que hi ha dificultats, però no es pot contestar
a la resposta antidemocràtica de l'Estat amb un afebliment de la
base social que ha de garantir les llibertats del poble de Catalunya.
És millor travar esforços amb un 80% de la població que anar a
buscar, en el millor dels casos, una majoria discutible, exigua i no
reconeguda. Això vol dir que no hi ha dreceres i que la
independència difícilment es pot plantejar si prèviament no som
capaços d'assentar el reconeixement de la sobirania del poble
català. A través de la mobilització ciutadana, però també teixint
complicitats arreu de l'Estat espanyol. S'ha d'aconseguir un
referèndum reconegut i amb garanties democràtiques.

09/08/2015 03:07

El Punt Avui - Notícia: “Sí que es Pot no té resoltes totes les preguntes”

3 de 4

http://www.elpuntavui.cat/article/884278-lsi-que-es-pot-no-te-resoltes-...

No totes les portes estan tancades i moltes es van obrint. Moltes
vegades se subestima la mobilització ciutadana. Fa uns anys era
impossible que una força emergent progressista com Podem
defensés el dret a decidir dels catalans. No se'ls pot demanar que
siguin independentistes, però darrere hi ha una lluita política. Si es
proclamava la independència unilateralment com volen d'altres, la
negociació amb l'Estat espanyol s'ha de fer igualment. I calen
consensos suficients que et donin base per negociar amb l'Estat. El
que deia Oriol Junqueras sobre el procés de desconnexió és una
simpàtica fantasia romàntica. Tothom sap que l'Estat oposarà una
ferma resistència i que la UE ho veuria amb preocupació. No pot
vendre el relat que una secessió no estarà acompanyada d'una
seriosa resistència. No vol dir que el procés estigui tancat o que no
sigui possible, sinó que necessita molta força
i anar pas a pas.

La mobilització ciutadana dels darrers anys ha tingut molta
influència en les evolucions polítiques arreu de l'Estat. És clar que
difícilment hi repetirà un govern del PP i que el bipartidisme està a
la baixa. Això què vol dir? Que tot estarà més fragmentat. I que si
forces com Equo, IU i Podem fan un discurs progressista
comprensible per a la gent de la resta de l'Estat es teixeixen
complicitats. És allò de: “No volem que Catalunya se'n vagi, però la
decisió correspon als catalans.”

Com sempre, depèn de la correlació de forces i del diàleg. Els que
s'imaginen que abstraient-se i tirant endavant seria possible,
haurien de mirar cap a Grècia i veure com n'és de difícil defensar la
sobirania d'un petit país i com els poderosos són capaços de
trepitjar i humiliar. Per tant, cal no perdre els nervis, sinó buscar
amistats. Nosaltres el que volem és un espai molt ampli on es
trobin sense precondicions tots els sectors de la societat que
defensen el dret a decidir. A vegades no es té prou en compte que
en les municipals han caigut governs com el de Madrid, el de
València, el de Saragossa i, també, el de Barcelona. Hi ha un
moviment que indica que allò que passa a Catalunya no és aliè a les
plaques tectòniques de la societat espanyola. Un moviment que
indica que els consensos de la Transició s'han esgotat i que, amb
maneres i ritmes diferents, hi ha una voluntat de canvi.

Perquè el problema no és la independència, és arribar a la
sobirania. Amb sobirania, qui tingui intenció de votar per la
independència ho farà i qui no, no. I no ens barallarem, perquè el
resultat serà acceptat per tots. Sense una base política àmplia que
faci que la voluntat d'independència sigui majoritària i reconeguda
per la resta, no pot progressar. La sobirania per decidir-ho tot: si
som independents, un estat federat, una república independent
amb un projecte compartit... El problema és conquerir la sobirania,
la capacitat del poble per decidir lliurement i democràticament
sense caure en divisions artificioses o conflictes d'identitat.

09/08/2015 03:07

El Punt Avui - Notícia: “Sí que es Pot no té resoltes totes les preguntes”

4 de 4

http://www.elpuntavui.cat/article/884278-lsi-que-es-pot-no-te-resoltes-...

Bé, això depèn de qui ho diu. El que és clar és que no farem Mas
president. El problema d'aquesta llista és que està basada en un
pacte que no tothom sembla que gosa confessar, però que en
definitiva és perquè Mas sigui president, amb un govern
recautxutat de CDC. És a dir, per fer president un senyor que si es
presentés sol perdria. Això, des d'un punt de vista democràtic, no és
broma. Nosaltres serem un factor indefugible i tothom haurà de
triar, pensant en ERC i la CUP. Hauran d'optar entre una majoria
de progrés a l'esquerra o apuntar-se
a la presidència de Mas.

Això és una operació política per no presentar Mas perquè no
guanya. Necessitaven una persona progressista, d'esquerres, un
perfil ben acceptat. Tot per emmascarar que qui governarà no serà
Romeva, serà Mas.

Els paral·lelismes tenen les seves limitacions. Tot i tenir un punt de
confluència, l'àmbit municipal i el nacional són diferents. A
Barcelona el debat nacional no tenia la mateixa força que té per al
Parlament. Dins d'una mateixa dinàmica, hi ha matisos en el
format de les dues eleccions. Nosaltres esperem ser determinants
per liderar el govern de la Generalitat. Això pot tenir diverses
etapes. En geometria la distància més curta entre dos punts és la
línia recta. En política acostuma a ser més complicat.

09/08/2015 03:07