ara.c tt
No asfixiem el procés
ANDREUMAS-COLELL 1 ACTUALITZADA EL15111/2015 20:01

Voldria fer algunes consideracions sobre eldebat d'investidura que va tenir lloc del9 allZ de
novembre. Ho faig a títol personal,pero des del punt de vista del centre catalanista,avui
sobiranista,que és eldeis governs deis darrers cinc anys presidits per Artur Mas.
El desenvolupament normal d'aquest debat hauria d'haver estat que,davant un gran objectiu
compartit ila composició del Parlament, el presidenM
! as hagués comptat des del primer dia amb
els vots necessaris de la CUP, sense condicionants majors. Pero no ha estat així. Perla raó que

sigui,que segurament inclou la immaduresa parlament ria,la CUP pretén condicionar a
fons elprograma polrtic. Ha aconseguit del Parlament, gratis,una resolució de sobirania previa a
la formació de govern,ha aconseguit determinar !'estructura del futur govern i,encara més
important, ha aconseguit garantir-se mecanismes de control (la moció de confiana en deu
mesas).Pero,aixíitot,ha respost "no" i "no"a la investidura. Ara parlen d'acords estables i,més
enlla del que van introduir a l'annex de la resolució de sobirania,posen 53 condicions sobre la
taula. Quin dubte pot haver-hi que la seva pretensió és liquidar ellideratge del president Mas i
controlar externament el proper Govern?
El tipus de coresponsabilització a la qualla CUP sembla aspirar tindria efectes molt negatius sobre
el procés polític catala. El protagonisme de la CUP planteja coma mínim tres problemes.
En primer lloc,la CUP vol accelerar un procés que no es pot dir que hagi anat lent. La pressa a
impulsar una resolució de sobirania amb un govern encara en funcions,i que s'imposa a un govern
encara inexistent, n'és bona mostra (una conseqüencia absurda ha estat convertir els membres
delgovern en funcions en involuntaris policies del Tribunal Constitucional). ts evident que el
recorregut que tenim al davant demana cautela imalta atenció al manteniment de grans majories
alineades amb elprocés.No és ciar que aixo a la CUP liimporti.
En segon lloc,no faig cap descobriment sidie que la CUPés un partit anticapitalista d'extrema

esquerra. Aixo és perfectament respectable i,certament, formar majories parlamentaries obliga a
ser flexible ia arribar a compromisos. Ara bé,és de sentit comú que,si la CUP insisteix a ter molt
presents les seves inclinacions i prioritats en elprograma del proper Govern,el suport alprocés
per part de sectors de les classes mitjanes es pot erosionar.Coma membre deis governs deis
darrers cinc anys em permeto expressar la meva inquietud per demandes,recollides en les 54
condicions,que impliquen tirar enrere algunes de les bones polítiques ibones realitzacions

d'aquests governs (per exemple,el decret de plantilles d'Ensenyament, o el VISC+de Salut).

Finalment, tanto més seriós és que la CUP s'ha definit coma euroesci!ptica i antieuro.

Associar-nos,encara que sigui indirectament,amb aquestes posicions ens fa mal en un

front absolutament vital: el front europeu i internacional. El procés catala ha gaudit de

comprensió,fins i tot de simpatia,a la premsa i mitjans de comunicació internacionals. Pero en

aquests ambits la percepció de dependencia envers la CUP genera reaccions molt fredes,sinó

gelides. Ho hem vist fa pocs dies amb un editorial del Financia! Times (http://www.ft.com/cms/s